De tant en tant, m'escapo per la muntanya o pels camps i marges que hi han aprop de casa, i amb la càmera a la ma intento fotografiar de la manera més digna els insectes i plantes que puc. Hi han animalons que son de moviments lents i per tant relativament fàcils de fotografiar, d'altres que directament són impossibles, però sovint si estàs acostumat a observar-los , te'n adones que quan s'acostumen a veure't s'apropen i si no fas moviments que els espanti tens el temps just de fer un macro, altres vegades la sort m'ha acompanyat i m'ha sortit una foto espectacular, en aquest cas vaig poder fer una seqüència a un insecte que s'apropava a una flor.
L'insecte en qüestió avançava cap a la flor, i sense perdre el pla tridimensional en qual avançava, només que s'hagués separat uns mil·límetres i a la velocitat en que tot estava passant, la foto m'hauria sortit desenfocada, vaig aguantar la respiració, i vaig fer una foto impossible, tot va passar molt depresa!! en aquells moments estava preparat, el flash a punt,velocitat 1/250, diafragma f 14, i el pols al cent per cent.
Després vaig considerar que havia de muntar les fotos en una seqüencia , i la vaig imprimir. Les mesures de la impressió són gairebé 150 cm per 60 cm, estic molt orgullós d'aquesta imatge.
Un altre animal difícil d'apropar-s'hi, és la libèl·lula, però amb una miqueta de paciència , i després d'uns quants flaixos, és possible que s'estiguin quietes i es deixin fer una bona sessió fotogràfica.
Penseu que les libèl·lules son uns depredadors molt ràpids i amb una molt bona visió de l'entorn, són senzillament fascinants!!!
Un dia passejant per la muntanya, me'n vaig adonar que a uns quants passos d'on jo estava, hi havia una magnifica papallona, no la havia vist mai, estava quieta completament , vaig preparar la càmera, obertura, velocitat, flash, i ella estava encara quieta, m'hi vaig apropar, i quan estava a punt per fer-li la foto, va fer una voladeta ,per sort curta, m'hi vaig tornar apropar, i a un metre aproximadament li faig fer un cop de flaix, després tot apropant-me, un altre, i un altre...fins estar contenint la respiració damunt d'ella, amb la càmera enganxada al ull.
Es va deixar fotografiar, pel davant i pel darrere, però encara vaig haver de fer petits ajustos a la maquina, la foto em quedava cremada. Després va fer una volada llarga i ja no la vaig tornar a veure, però aquí hi ha quedat la seva bellesa.
No tant difícil de fotografiar per que és un animal mes dòcil si S'El tracta amb molta cura es el pregadéu o mantis el qual el pots agafar tranquil·lament, i se't passeja per la ma. Peró amb aquest cas vaig tenir la sort de trobar-la menjant un saltamartí. Era com veure un "alien" devorant a un altre "alien", el pobre saltamartí encara estava viu, mentre l'estaven devorant. El que sempre m'ha cridat molt l'atenció dels pregadéus és el fet de que poden girar el cap i el tòrax, i per no perdre't de vista sovint ho fan.
No em pregunteu, per que, però la combinació d' una mà agafant un pobre animaló, amb blanc i negre i amb un fons totalment obscur, m'agrada artísticament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada